Tres peces clau de l’exposició permanent de Vilamuseu formen part de la mostra “Ciudades de Luz. Ákra Leuké, Lucentum, Laqant” que s’ha inaugurat al Museu Arqueològic d’Alacant, MARQ. La mostra proposa un recorregut temporal que descriu la successió de ciutats antigues al paratge alacantí de l’Albufereta. Aquestes tres peces prestades són clau per entendre la història d’Allon, la ciutat romana de la Vila Joiosa, una de les 10 que hi va haver a l’actual Comunitat Valenciana.
La primera peça és un cassó ritual de bronze, o simpulum, que va arribar amb les tropes que van construir un campament militar al costat de la ciutat ibera durant les Guerres Sertorianes (80-72 a.C.). Amb capacitat per a uns 1000 homes, va haver de ser el campament mare de guarnicions sertorianes de la costa, com la del Tossal de la Cala de Benidorm. Dècades després de la guerra, van dipositar el cassó al costat de les pertinences d’un difunt en una tomba del cementiri del Poble Nou, a tocar de la Via Lucentina, calçada que unia Allon i Lucentum.
La segona és la inscripció funerària en marbre de Voconia Macedònia, procedent del cementiri de Casetes. Aquest cementiri discorria a tocar de l’històric Camí del Peix, que va conduir a les valls d’Alcoi des del s. VII aC, en època fenícia, fins al segle XX, durant gairebé 3000 anys. Pel tipus de lletra, Macedònia va morir a la primera meitat del segle III. Segons ens explica la seva làpida, va viure 26 anys i 7 mesos. Al seu nom d’esclava, Macedònia, va afegir el de la família del seu amo (Voconius) quan li va concedir la llibertat. Com a dona lliure, només tenia dret a dos noms, no a tres com els homes. La peça és una bella tauleta sepulcral amb les vores decorades i va ser recuperada per José Payá als anys 50 en obres del pas a nivell del ferrocarril. Coincidint amb la mort de Macedònia, l’Imperi Romà patia una de les seves pitjors crisis (entre els anys 235 i 284). Moltes ciutats i residències senyorials (“vilas”) van ser saquejades i destruïdes. La important vila de Torre-la Cruz, al costat del barri de l’Ermita, va patir un incendi aquells anys i, a finals del segle III, es va reedificar amb paviments luxosos de mosaic, decoracions pintades i tallades en estuc i marbres tallats, en parets i sostres.
La tercera peça cedida al MARQ és un panell del mosaic del terra de les termes privades d’aquesta vila. Era el panell que trepitjaven els banyistes en creuar el llindar de la porta del vestidor. Representa un estany amb peixos, petxines, onades i plantes aquàtiques, fets amb tessel·les de 18 tipus i colors diferents de pedra i vidre, entre elles pedres semiprecioses com a jaspes.
L’edil de Patrimoni Històric, Rosa Llorca, i el director de Vilamuseu, Antonio Espinosa, han assistit a l’acte d’inauguració de l’exposició, que estarà oberta fins al mes de maig. “Ciutats de Llum. Ákra Leuké, Lucentum, Laqant” gira al voltant del jaciment del Tossal de Manises i els diferents moments d’ocupació, investigació, restauració i posada en valor del jaciment. És una exposició temporal de producció pròpia i compta amb la col·laboració de 30 entitats culturals espanyoles, entre museus, arxius i fundacions, entre els quals Vilamuseu per contextualitzar diferents moments de la vida quotidiana d’aquesta ciutat veïna d’Allon.
L’Ajuntament de la Vila Joiosa i el Museu Arqueològic d’Alacant, MARQ, han acordat la cessió temporal d’aquestes tres peces romanes singulars dels fons de Vilamuseu, autoritzada per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.
