Les restes romà Bou Ferrer ha protagonitzat la ponència “El proyecto Pecio Bou Ferrer: investigación, conservación i socialización de una nave romana extraordinaria” al seminari científic Coastal and Underwater Archaelogy (arqueologia costanera i subaquàtica) que ha organitzat la Universitat de Khorfakkan a Sharja , al Golf d’Oman, la capital cultural d’Emirats Àrabs. El director de Vilamuseu, Antonio Espinosa, ha estat convidat per l’autoritat d’arqueologia de Sharja per impartir la conferència en aquest seminari especialitzat, en què han participat ponents de 13 països d’Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia, i també degut al gran interès que la comunitat acadèmica i científica internacional té al voltant de la gestió del projecte d’aquest jaciment, considerat un model mundial per la UNESCO.
L’Autoritat d’Arqueologia de Sharja està interessada a conèixer de primera mà la gestió del projecte Bou Ferrer, convertit en un model mundial després de la inclusió entre els primers set casos del nou Registre de Millors Pràctiques del Patrimoni Arqueològic Subaquàtic d’UNESCO des del 2017.
Espinosa ha explicat a la seua ponència que aquest model d’èxit es va gestar al si d’un projecte, liderat des del descobriment de les restes el 1999 per la Generalitat Valenciana, en què participen l’Ajuntament de la Vila Joiosa a través del Servei Municipal d’Arqueologia, Patrimoni Històric i Museus, la Universitat d’Alacant i el Club Nàutic de la Vila Joiosa. Les visites guiades subaquàtiques, guiades per membres de l’equip científic, han inspirat altres projectes similars a diferents països. En incloure la visita prèvia als fons de les restes a Vilamuseu, s’ha aconseguit l’objectiu de propiciar que prop de mil bussejadors comprenguen la importància i la dificultat de l’arqueologia subaquàtica i la fragilitat del patrimoni submergit i com poden ajudar, passant de ser mers espectadors. a còmplices de la protecció.
La història de les restes ja és un exemple internacional, gràcies al fet que els seus descobridors, Antoine Ferrer i José Bou, que donen nom al jaciment, van comunicar la seua existència a les autoritats, permetent que les autoritats actuaren ràpidament per a la seua protecció i, per tant, la major nau romana imperial en procés d’estudi es salvara de l’espoliació massiva que pateix el 90% dels jaciments de la mar Mediterrània.
