L’Espai d’Art Contemporani de la Barbera va inaugurar ahir l’exposició “Destrenzando realitats”, una col·lecció d’obres de les artistes Rocío Guijarro Sánchez, Raquel Puerta-Varó i Esperanza Durán Delgado, els qui conformen el Grup Allibera. Amb aquesta activitat, la regidoria de Cultura participa en la programació del Dia Internacional de la Dona.
L’Alcalde Marcos Zaragoza i membres de la Corporació municipal van assistir a la inauguració d’aquesta exposició que estarà oberta fins al 16 de maig.
Sobre un llenç invisible, on es creuen els fils de la semiòtica, la simbologia, la sociologia, l’estètica i el feminisme, el Grup Allibera traça la seua investigació plàstica. Són aquests els pilars que sostenen un cos en constant transformació, un cos que no cerca definir-se, sinó expandir-se, fracturar-se, recompondre’s. En el seu trànsit creatiu, el grup se submergeix en la cerca de nous suports, desarma els tradicionals amb la precisió de qui descoseix un vestit heretat, desmunta mites amb la destresa de qui sap que en els fragments també habita la veritat. Desconstruir per a revelar. Deshilachar per a comprendre.
Segons les artistes, en aquest gest crític es revela una pulsió: qüestionar els paradigmes d’una societat ancorada en estructures heteropatriarcals, obrir fissures per on puga respirar el que ha sigut silenciat. Aquest projecte és una partitura teixida a sis mans, una polifonia que emergeix de tres veus singulars. No hi ha harmonia complaent, sinó dissonàncies necessàries, ressonàncies que vibren en el límit del conegut. Cada integrant explora la seua pròpia disciplina no per a afirmar-se, sinó per a desbordar-se, desafiant les fronteres de la seua zona de confort, transgredint-se en l’acte de crear.
En Libera, la pràctica artística no és un acte aïllat del món, sinó una declaració, una postura ideològica que crida, murmura, interpel·la que el personal és polític. I des d’aquesta consciència, la creació esdevé acte de resistència, de construcció, de possibilitat. Perquè, segons les artistes, en cada traç, en cada forma, en cada buit, es pot gestar una societat capaç d’albergar la diversitat de mirades que conformen aquesta humanitat plural, complexa, infinita.
