La vila romana de Barberes Sud amagava sota un altre curiós jaciment arqueològic que ha portat de cap els arqueòlegs durant anys. A les excavacions realitzades entre 2009 i 2012 van aparèixer grans fosses de tendència ovalada i de formes molt irregulars, connectades les unes amb les altres, que serpentejaven sota els fonaments de la luxosa vil·la romana de l’Alt Imperi. La seva funció no tenia una explicació aparentment lògica. El més estrany era que contenien alts murs al seu interior, que havien de formar part del sistema de fonaments de la pròpia vila; però, no se sabia la funció d’aquestes fosses.
Al mes de juny es van reprendre aquestes excavacions per part de la regidoria de Patrimoni Històric i coordinades pel Servei Municipal d’Arqueologia que han permès tenir una visió global de la confusa sèrie de fosses i murs i comprovar que aquelles segueixen les vetes de cants de terreny geològic de la zona. És a dir, són llengües de graves d’alluvió del període Quaternari, alternades amb sorres i argiles, que es van formar per l’erosió i l’arrossegament de la pedra de les muntanyes de l’interior en direcció al mar.
Alhora, la troballa recent d’un tram ben conservat d’una calçada de la ciutat romana d’Allon al solar del carrer Requena, 17, ha aportat una pista fonamental per entendre el sentit d’aquestes estranyes fosses. L’equip investigador ha pogut comprovar que els cants de la calçada són de la mateixa pedra calcària i calibre que els que apareixen a les fosses, per la qual cosa aquestes, que s’acosten fins a només 5 metres del ferm de la calçada, van haver de ser una pedrera d’àrids destinats a pavimentar-la. És més, les pedreres i la pavimentació de la calçada coincideixen en data, entre el segle I aC C. i principis del segle I d. C., mancant l’estudi detallat dels materials.
Aquesta obra pública ens parla de la importància urbana d’Allon molt abans de rebre la categoria de municipi de mans de l’emperador Vespasià entre els anys 73 i 74 dC. C. Va haver de tenir ja la categoria d’oppidum latinum, amb institucions capaces de promoure la pavimentació d’aquesta calçada, una mena de carretera comarcal romana que unia Allon amb el seu territori, l’actual comarca de la Marina Baixa, per la costa. És a dir, connectava la ciutat amb altres jaciments coneguts, com les importants viles romanes de l’Albir a Alfàs del Pi o La Pila, a Altea, entre molts d’altres.
Amb 3,5 metres d’amplada, aquesta calçada romana era apta per a la circulació de carros en tots dos sentits i va ser la precursora de l’actual N-332 al seu pas per la Marina Baixa. Aquesta calçada romana acabava a Altea, ja que els ponts i túnels del Mascarat no es van construir fins a finals del segle XIX.
El planter es va abandonar després de la realització de la calçada i, un segle després, a finals del segle I d. C. o principis del segle II d. C., es van construir els grans murs de fonamentació al fons de les fosses del planter i després es van emplenar les fosses amb terra, per tal que el terreny aguantés i perquè els fonaments de la nova vila no es mogueren per la existència, a sota, d’aquelles grans fosses farcides. Sobre les fosses, es van aixecar llavors els paviments i els murs rics, pintats amb imitació d’arquitectures i paisatges d’arbres i animals, que ara s’estan recuperant.
